Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis.
Dates: Del 27 de gener a l’1 de maig del 2022.
Horaris: Dijous i divendres de 17h a 20h
Dissabtes i diumenges de 10’30h a 14h.
En aquesta exposició, comissariada per Mercè Alsina, els artistes Teemu Mäki, Mar C. Llop, Mengwen Cao, Isa Fontbona, Francesca Steele, Itziar Okariz i Ricardo Muñoz, plantegen qüestions sobre identitat, ja sigui l’aspecte físic, l’orientació sexual, el gènere o les actituds socials, així com els dubtes existencials als quals ens enfrontem en l’exercici diari de pensar-nos. Mostren aspectes de la intimitat, majoritàriament de caràcter autoreferencial, per portar l’imaginari al pla real en accions subversives que desafien els atributs que ens defineixen socialment.
ITZIAR OKARIZ. Pixar en espais públics o privats
La radicalitat dels gestos d’Itziar Okariz [Donostia, Espanya, 1965] es basa en la simplicitat d’accions que tenen la capacitat de posar en qüestió els convencionalismes i les normes socials per reflexionar sobre l’individu en el món globalitzat. El llenguatge i el cos li serveixen com a instruments conceptuals per abordar qüestions com la moral o el gènere. A “Mear en espacios públicos o privados” (2000-2006), l’artista pixa dreta –com ho fan els homes generalment- en diferents espais privats i públics, denunciant així com l’arquitectura ha imposat un espai de tancament per a les dones, mentre els homes poden fer-ho de manera més lliure i socialitzada. La reiteració apareix aquí com una estratègia per donar visibilitat i un mecanisme per reivindicar una transformació social de la pràctica d’aquesta funció fisiològica. La repetició és, en si, un acte d’afirmació i també de resistència que, com a tal, esdevé material subversiu, amb una voluntat transformadora de les pràctiques socials que posa en qüestió i que convida a trencar.
MENGWEN CAO. Here we are
Mengwen Cao [Hangzhou, la Xina, 1991] va néixer i es va criar a la Xina però, des de fa uns anys, viu a Nova York. Després de la pròpia experiència com a immigrant queer, al seu treball explora els espais que es generen entre les qüestions de raça, gènere i identitat cultural. La peça que es mostra és un fotograma d’un vídeo-carta en la qual explica que li agraden les noies, però que no ho ha revelat a la família per por, tot i que voldria que la coneguessin millor. Aquesta carta, dirigida als seus pares, es decideix a mostrar-la quatre mesos més tard a través d’una connexió per Facetime, estant ells a la Xina i la Mengwen als Estats Units. Aquests treballs s’emmarquen dins del projecte més ampli Here We Are. Destaca també la seva tasca com a activista, com a membre d’Authority Collective i, com a membre fundadora de Chinese Storytellers, treballa perquè la indústria mediàtica generi més espais per a narratives i perspectives diverses i no tan reductivistes.
Spoken PDQ
Francesca Steele [Nottingham, Regne Unit, 1976] mostra el procés a través del qual ha pogut entendre –i parar de combatre- el que culturalment l’havien educat a creure sobre el seu propi cos. L’artista ha integrat la pràctica de bodybuilding al seu discurs artístic. D’una banda, usa tècniques específiques inusuals en el bodybuilding femení com a art en ell mateix, amb la intenció que el seu cos sigui un vehicle per a explorar críticament preocupacions físiques. Amb això, vol reptar els estereotips de gènere assumits socialment. D’altra banda, aquest procés l’acompanya amb una recerca qualitativa i quantitativa. Al costat dels treballs performatius i videogràfics, en realitat és el seu propi cos que esdevé document i testimoni de la seva pràctica. A Spoken PDQ Steele fa una reflexió sobre el procés d’acceptació del seu propi cos, independentment dels convencionalismes i els estereotips, inspirat en els qüestionaris de diagnòstic de la personalitat, usats en psiquiatria per estudiar els desordres de personalitat. És un vídeo assaig el text del qual pren la forma d’un diari íntim i privat, que es mostra en paral·lel a la projecció.
MAR LLOP. Construccions identitàries. Work in progress.
Mar C. Llop [Barcelona, Espanya, 1967] és fotògrafa i activista trans. La seva familiaritat amb les persones d’aquest col·lectiu li ha permès fer-hi un acostament desacomplexat, molt vitalista, al mateix temps que li ha possibilitat aprofundir en qüestions íntimes que afecten en tot el procés de trànsit d’identitat sexual i que recull en Construccions identitàries, un conjunt de sèries fotogràfiques extensives, com és el cas de “Conceptes”, de la qual se’n mostren quatre imatges que ens acosten a l’escenari íntim en què tot aquest procés té lloc i ens situa en espais privats i compartits, des del calaix de roba interior, a la socialització. Una altra de les sèries que es mostra és “Trànsits”, en la qual contraposa dues instantànies de diferents moments del trànsit de gènere de diferents persones. Aquesta és una petita mostra del seu extensiu treball en aquest camp, que pren la forma d’un work-in-progress i que també inclou materials videogràfics, entre l’activisme i el documentalisme.
RICARDO MUÑOZ. Inside outside
Ricardo Muñoz [Pereira, Colòmbia, 1985] en el seu treball de base performàtica genera uns universos de tall surreal que penetren en el món interior i subconscient, alhora que exploren el concepte d’aberració, entès en aquest cas com una desviació del comportament humà i que ell aborda com una part –oculta- d’un mateix. Presenta el vídeo Inside outside (2014), una exploració performàtica sobre el cos, contraposant la carnalitat sota la pell amb la definició del rostre, que representa una de les múltiples personalitats que habiten en un mateix. Fa ús del sentit de l’humor i d’allò grotesc per fer un viatge cap a la part més íntima, desconeguda i crua –literalment- d’ell mateix, fent servir la pintura corporal i tot un seguit d’estris. L’exploració presenta una tensió entre la diversió i el joc i la violència que significa un tall en el rostre, que permet veure l’interior del cos. També presenta una ‘gegantografia’, un autoretrat en gran format del qual n’existeixen tres versions. En aquesta, els ulls i les boques es repliquen en el seu cos, com a manifestació d’aquesta diversitat d’identitats que ens habiten i que no sempre es mostren, tot i que per això no deixen de ser-hi, d’inquietar-nos, i potencialment, de transformar-nos.
ISA FONTBONA
Isa Fontbona [Girona, Espanya,1987] investiga dones i persones d’identitat transgènere practicants de bodybuilding. Ella mateixa és competidora de físic-culturisme natural i artista performativa. A través del seu propi cos, explora qüestions relatives a la distinció de gènere, la pressió social que s’exerceix sobre els cossos i els seus límits de resistència. Muscular-se és per a ella una eina d’anàlisi per interrogar-se sobre la transformació física del cos i com aquest és percebut socialment. Aquí mostra una de les sèries fotogràfiques del projecte Transmogrification. Between Carving and Bulking. Destroying an Evanescent Body searching for Self-Identity (2019-2021) i un text en el qual reflexiona sobre aquesta transformació; la vídeo-performance Sculpting the Body as a Masterpiece. Sweating Against Masculine Domination (2018) i la performance inèdita Turbulències Corporals. Entre l’absurd i la resistència (2020) que aborda el debat de si el bodybuilding pot ser una eina de resistència o un nou sotmetiment del cos.
TEEMU MÄKU. How Many Genders Are There?
Teemu Mäki [1967, Lapua, Finlàndia] aborda qüestions que reflexionen sobre el món global però també sobre la pràctica artística. Ell mateix afirma que, per a ell, l’art és la millor manera de respondre a la pregunta sobre com hauríem de viure. En l’exposició, presenta un documental de 29 minuts sobre gènere, transgènere i tercer gènere, que es titula Onko sukupuolia kaksi vai enemmän? [Quants gèneres hi ha?] (2018). Està basat en una sèrie d’entrevistes a persones que han decidit fer un trànsit de gènere o que no se senten còmodes en les restrictives identitats de gènere. Aquest projecte està estretament lligat a altres que exploren qüestions similars, com l’obra de teatre Transformations (2016), escrita i dirigida per ell mateix, arran de la qual afirmava que la qüestió de com ser un home o una dona o alguna altra cosa és crucial en cada vida individual. Així, uns s’adapten als rols de gènere assignats mentre d’altres s’hi rebel·len i creen noves possibilitats per a ells mateixos.
Més informació, al web propi de l’exposició: https://panoramicgranollers.cat/laltre-ubic-migracions-del-cos-fragmentat/
ACTIVITATS VINCULADES:
Divendres 18 de març a les 19h: En el marc del DIVERS, Festival de Poesia de Martorell, recital del poemari “Poètiques del cos”, a càrrec de Mireia Calafell. Activitat organitzada pel Departament de Cultura-Biblioteca de l’Ajuntament de Martorell.
Dijous 31 de març a les 19h a l’Auditori del Centre Cultural (Pl de les Cultures, s/n): Amb motiu del Dia de la Visibilitat Trans*, projecció del documental “FamíliesTrans-Construccions Identitàries” (2021), de Mar C. Llop. A continuació, debat i taula rodona amb la participació de Mar C. Llop, autora del documental, i Mercè Alsina, comissària de l’exposició. Activitat organitzada pel Departament d’Igualtat de l’Ajuntament de Martorell en col·laboració amb l’Espai Jove de Martorell.
Diumenge 24 d’abril a les 12h. Visita comentada a càrrec de la comissària, Mercè Alsina.
Servei educatiu. L’exposició compta amb un servei educatiu a càrrec de L’Eixida. Associació
d’agitació cultural i comunitària amb diferents dispositius pedagògics i visites adreçades a públic adult i grups escolars a partir de 16 anys.
Per a concertar visites i/o més informació sobre qualsevol de les activitats, podeu contactar a través del telèfon 93 774 22 23 o de museus@martorell.cat
