Roser Agell (Barcelona 1924-2021)
La representació de taules en la història de l’art ha estat vinculada a temes religiosos, històrics, natures mortes, escenes domèstiques i altres visions de la vida quotidiana.
Sobre la taula els artistes hi disposen i mostren, amb intencionalitat compositiva i narrativa, objectes variats, vinculant la motivació als diferents corrents estilístics.
En l’obra de R. Agell la taula és un element recorrent en el seu desplegament imaginatiu. Li agrada la seva estructura, que desmunta sovint com si fossin làmines que es poden plegar i desplegar, i li agrada tant el que li ofereix la superfície plana superior com l’espai que queda sota entre les potes; com l’infant que juga a amagar-s’hi i n’imagina un altre món. Les seves taules són com personatges amb vida i els objectes que l’envolten, també.
Jaume Muxart (Martorell 1922-2019)
Aquesta és una de les moltes paletes que va fer servir el pintor. És la font del que seran els seus quadres. Ens ensenya com disposava els colors i l’espai que reservava per fer-hi totes les mescles possibles per trobar el to adequat. Necessitava que la superfície fos generosa, i tant si la taula era quadrada com rectangular, l’organització dels colors era sempre la mateixa. Foren les seves imprescindibles taules de treball. Algunes van arribar a agafar gruixos de 10 o 15 centímetres de pintura i els pots per l’aiguarràs van acabar-hi quedant adherits.
Isabel Banal (Castellfollit de la Roca 1963)
En l’obra d’I. Banal, les taules no deixen de ser taules, però pren rellevància la superfície com a territori i espai de pensament. Per aconseguir-ho utilitza el color, el canvi d’escala, la ubicació i evidentment els elements que en elles hi disposa. L’espai que tenen les taules per iniciar-hi una acció cap enfora (poder fer-hi un dibuix, convertir les idees en escrits, dur a terme experiments, debatre idees o compartir aliments) li serveix a I. Banal, per acotar el marc referencial d’una idea. Segons com i què hi disposa, els mons imaginaris que s’obren ens aboquen a reflexions diferents. En aquesta proposta l’artista reflexiona sobre la tensió i la convivència que es dona entre l’entramat urbà, el moviment social i el món natural. També Martorell és una vila de ponts, antics i moderns, amb els condicionants que aquesta realitat imposa.
Svantje Busshoff (Neustadt i/Holst. Alemania 1972)
Busshoff observa el seu entorn i es fixa en diferents marques que el temps va deixant. Objectes d’aquest entorn que l’envolta són valorats com a companys amb qui hi estableix una relació. Es fixa en la vida útil dels mateixos i l’impacte que han deixat, i prova de captar les històries que li expliquen. Per això registra marques i cerca les estructures emergents, amb l’intent de desxifrar què és el que li diuen. Portant aquests registres tàctils i visuals al món sonor vol saber com sona allò que veu.
Les dues peces que ens presenta tenen en comú la vida de la taula. En aquest cas la taula no és el tema sinó l’origen d’aquestes creacions. És el forat, en la taula o deixat per la taula, allò que està en el punt de mira de la seva recerca artística.
Regina Giménez (Barcelona 1966)
Aquesta artista ja fa temps que ha posat la seva atenció en diferents tipus de material considerats obsolets, que tant pot trobar entre la gràfica de l’àmbit editorial cientificotècnic com entre objectes d’ús quotidià. A partir d’aquest origen la seva intencionalitat artística fa que les peces trobades prenguin un gir que les connecta directament amb el llenguatge abstracte.
En el decurs d’aquesta recerca ha topat amb taules de picnic per exterior, paradigma del disseny funcional modern que trasllada el confort domèstic a l’espai exterior. R. Giménez, aprofitant aquestes referències a la modernitat, prolonga la mirada vers determinats estils plàstics que van revolucionar el segle XX, posant aquestes taules al mig del debat entre l’objecte trobat i l’obra abstracta; l’original i la manipulació.
Curro Claret (Barcelona 1968)
El seu plantejament professional és fruit de la reflexió constant sobre el paper del dissenyador en la societat i la participació de l’usuari en els processos de creació. Defensor del disseny social com a generador d’un procés d’inclusió, de col·laboració i co-disseny amb col·lectius de persones de l’entorn territorial.
Seguint aquesta filosofia, i considerant que la taula ja és de per sí un instrument que convida, ha volgut partir de les circumstàncies que tenen Martorell i la seva gent per reflexionar i iniciar un procés de creació participatiu. Amb l’aportació de recursos del veïnat i fent aflorar les capacitats individuals i col·lectives dels participants. C. Claret valora tot el procés com un conjunt d’oportunitats, també en la determinació de l’ús final de la taula creada.
